EN PERE FARCELL. LA LLETRA DE LA CANÇÓ

AQUESTA N’ÉS UNA HISTÒRIA
D’EN PERE FARCELL,
VA SORTIR DE CASA UN DIA
I NO HI VA TORNAR MÉS.

DIUEN MALES LLENGÜES D’ELL
QUE SE’N VA ANAR A FRANÇA.
VA AGAFAR EL PRIMER VAIXELL
QUE ANAVA A IRLANDA.

QUAN LA NIT S’ATANSA
EN PERE FARCELL,
UN RAIG D’ESPERANÇA
CERCA EN ELS ESTELS.
ENMIG LA FOSCOR
UN FAR LI FA CLAROR,
L’ESTRELLA DEL NORD
L’HI DICTA LA CANÇÓ.

A DUBLIN VA FER-HI ESTADA
NOMÉS QUATRE DIES,
VA PUJAR DALT D’UN CAVALL,
XIULANT MELODIES.

NI DINERS, NI CAP LLENTIA
AL FARCELL NO HI HAVIA,
EL CAVALL QUAN VA CANSAR-SE,
D’AIGUA NO EN TENIA.

QUAN LA NIT S’ATANSA
EN PERE FARCELL,
UN RAIG D’ESPERANÇA
CERCA EN ELS ESTELS.
ENMIG LA FOSCOR
UN FAR LI FA CLAROR,
L’ESTRELLA DEL NORD
L’HI DICTA LA CANÇÓ.

EL CAMÍ VA SEGUIR A PEU
FINS A L’OCEÀ,
I EN FICAR-SE ENTRE ONADES,
COMENÇÀ A NEDAR.

DIU LA GENT SENSE SABER-HO
QUE ARRIBÀ AL POL NORD,
I TOCANT LA SEVA ESTRELLA,
VA TROBAR UN TRESOR.
QUAN LA NIT S’ATANSA
EN PERE FARCELL,
UN RAIG D’ESPERANÇA
CERCA EN ELS ESTELS.
ENMIG LA FOSCOR
UN FAR LI FA CLAROR,
L’ESTRELLA DEL NORD
L’HI DICTA LA CANÇÓ.

VA TROBAR-HI UN TRESOR
PERÒ NO HI HAVIA OR,
NI UN RAL NI UNA MONEDA,
NOMÉS EL SEU COR.

POBRE CONTINUÀ PER SEMPRE
EN PERE FARCELL,
PERÒ AMB L’AMOR QUE ARA ELL TENIA
TROBADOR ES FARIA.

QUAN LA NIT S’ATANSA
EN PERE FARCELL,
UN RAIG D’ESPERANÇA
CERCA EN ELS ESTELS.
ENMIG LA FOSCOR
UN FAR LI FA CLAROR,
L’ESTRELLA DEL NORD
L’HI DICTA LA CANÇÓ.

CONTE D'EN PERE FARCELL

Una icona del nostre grup falconer és en Pere Farcell. En Pere Farcell és un personatge imaginari que representa un noi falconer. El noi té les característiques pròpies d'un falconer: aventurer, caminador, d'esperit valent, amant de la cultura i la natura, esportista, rodamón, de caràcter obert, simpàtic, rialler i amable... i sobretot amb un enorme desig de comprendre el sentit de la vida.

Vet aquí el conte:


EN PERE FARCELL

Heus aquí una vegada un vailet amb ulls de falcó que es deia Pere Farcell. En Pere Farcell, a la nit, somiava que era un falcó i volava lliure per damunt dels arbres, dels cims nevats i dels prats florits. Quan es despertava, s'adonava que al món ell hi havia de fer quelcom, però no sabia ben bé què. Volia aprendre, ser savi, i un dia va agafar la motxilla, i ben determinat, decidí marxar de casa i córrer món. Caminant, caminant va travessar el Pirineu, i a França va trobar feina com a ajudant de cuina en un vaixell que anava a Irlanda. Un cop va ser a Dublin, va visitar-hi els pubs i va gaudir de l'ambient de la festa irlandesa. Va banyar-se a l'oceà atlàntic i fins i tot va fer surf a les costes de Galway. Més endavant, amb el vaixell va anar al Cap Nord i va poder veure-hi una aurora boreal. Impressionat per les esplèndides clarors de l’aurora boreal i després d'haver descobert l'estrella polar, sense pensar gaire, va entendre moltes coses. I llavors, la seva vida va prendre un altre rumb, perquè va entendre que la vida és màgica i que només seguint la brúixola del cor és possible trobar la felicitat.